Fonts d'informació

A continuació exposem un llistat de fonts d'informació sobre el surrealisme:

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Surrealisme a Catalunya 1924 / 1936.Barcelona Maig-Juny 1988.

Arnuncio Pastor, Juan Carlos. La actitud surrealista en la arquitectura. Serie arquitectura y urbanismo num.3. Publicaciones Universidad de Valladolid, 1985.

García, Aurora. Reflexiones sobre algunas fuentes del surrealismo. En: De Picasso a Dalí. Madrid: El Viso, 1998, p.171-185.

Mas Peinado, Ricard. Universo Dalí. Barcelona: Lunwerg, 2003.

Pla, Josep. Salvador Dalí. Obres de museu. Figueres: Dasa Edicions, 1981.

Pérez Gauli, Juan Carlos. La publicidad como arte y el parte como publicidad. Arte, Individuo y Sociedad, núm 10. Servicio de Publicaciones. Universidad Complutense de Madrid, 1998.

Abril, Gonzalo. Vanguardia consumada, vanguardia consumista. Notas sobre surrealismo y cultura de masas. Cuadernos de Información y Comunicación, núm 9. (2004), p. 15-39.

Mensa, Marta; Roca, David. Magritte: creativo publicitario. III Simposium de profesores universitarios de creatividad publicitaria. Universitat Autònoma de Barcelona.

Mensa Torras, Marta. L'altra cara de Magritte: el publicista. Tesi Doctoral. Dir: David Roca Correa. Barcelona, 1997.

Guggenheim Bilbao, anecdotario surrealista [en línea]. Data d'actualització: 04.01.2010 [Consulta: 30.12.09]

Letra G. Tipografía dadá [en línea]. Data d'actualització: 04.01.2010 [Consulta: 01.01.10]

Cathrin Klingsöhr-Leroy ; Uta Grosenick. Surrealismo. Köln [etc.] : Taschen, cop. 2004

Pont, Jaume. Surrealismo y literatura en España. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, 2001. 369 p.

Santa, Àngels; Giné, Marta. Surrealismo y literatura en Europa. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, 2001.

Bretón, André. Manifiestos del surrealismo. Traducción: Bosch, Andrés. Colección: Labor. Nueva serie ; 12. Cerdanyola, Barcelona : Labor, 1995. 2a ed.338 p.; 20 cm.

Aranda, Francisco. El surrealismo español. Colección: Palabra en el tiempo ; 139. Barcelona : Lumen, 1981. ISBN 8426411398. 230 p.; 18 cm.

L’étoile de mer.Robert Desnos. Man Ray [en línea]. Data d'actualització: 05.01.2010 [Consulta: 01.01.10]

Las técnicas del surrealismo se aplican hoy en la publicidad [en línea]. Data d'actualització: 02.01.2010 [Consulta: 31.12.09]

Surrealismo. Pintura surrealista [en línea]. Data d'actualització: 02.01.2010 [Consulta: 01.01.10]

L'etoile de Mer

El fotògraf, pintor i cineasta Man Ray va realitzar al 1928 la seva pel.lícula més coneguda L’etoile de mer (L’estrella de mar) a partir d’un poema de Robert Desno que el poeta va llegir en la seva presència en un sopar privat. El resultat és una història de caire oníric, dimensió que el realitzador subratlla amb filtres de gelatina utilitzats per burlar la censura de l’època, i components eròtics que transcorren a través de conceptes surrealistes, com el del amour fou.


El fantasma de la glorieta” ofereix aquí tant el poema inspirador de la pel.lícula com el guió original, que Man Ray no va seguir literalment. Entre d’altres coses, va desestimar les indicacions musicals del poeta.

Qu'elle est belle

Après tout

Si les fleurs étaient en verre

Belle, belle comme une fleur en verre

Belle comme une fleur de chair

Vous ne rêvez pas!

Belle comme une fleur de feu

Les murs de la Santé

Qu'elle « était » belle

Qu'elle « est » belle.

"Tear illusion dress". Elsa Shiaparelli. 1938

Aquest vestit és una de les altres creacions realitzades per Elsa Shiaparelli i disenyades per Dalí al 1938 i, que actualment es troba a la col.lecció del Victoria and Albert Musueum de Londres.

Arracades de Peggy Gunggenheim

L'artista surrealista francès, Yves Tanguy, va disenyar i regalar aquestes arracades a Peggy Guggenheim, neboda del fundador del museu Guggenheim. Aquestes estan fetes a l'oli, a partir de plata, or i perles. Els dibuixos interns son creacions de l'autor i corresponen a uns paisatges submarins.

"Cabeza y concha". Jean Arp.

 Aquest penjoll va ser creat per Jean Arp l'any 1933 i, com el seu nom diu, es tracta d'un cap i una closca.

"Skeleton". Elsa Shiaparelli

Aquest vestit d'Elsa Shiaparelli (1938) s'anomena "skeleton" i va ser disenyat per Salvador Dalí. Com podem observar, s'aprecien unes formes que insinuen una columna vertebral. Tot i que molts crítics consideren aquesta peça, com una obra de mal gust, pels seguidors dels surrealisme, no és altra que una maravella més d'aquesta vanguarda.

"Dona estirada que dorm". Alberto Giacometti (1929)

Aquesta obra artística que Alberto Giacometti va crear el 1929 s'anomena "Dona estirada que dorm" i es tracta d'una altra de les manifestacions del surrealisme a l'escultura. Doncs, com ja s'ha dit, formes i significats segueixen camins divergents, i només el propi autor pot donar explicació al contingut de la composició.