El surrealisme i l'arquitectura

El surrealisme en l’arquitectura es deixa veure per les seves formes abstractes i es caracteritza per les formes arrodonides, allargades, amb un toc una mica barroc i presa de la pròpia imaginació. Segueix la mateixa línia que hem explicat en entrades anteriors, intenta ser una indagació en el subconscient de l’artista, en aquest cas expressat en forma d’arquitectura.

Cal parlar abans de tot d'Antoni Gaudí, que amb les seves obres i fragments arquitectònics va convertir-se en tota una icona del surrealisme, i que, tot i morir inesperadament el 1926 és considerat com un dels pioners dels inicis del surrealisme arquitectònic. Va ser després de la seva mort quan el mateix André Bretón va convèncer al fotògraf Man Ray per anar a Barcelona i fotografiar diverses obres de Gaudí. D’aquell viatge, que va tenir lloc durant el setembre de 1933, va aparèixer un article en la revista de París Minotaure escrit per Salvador Dalí, amb les fotos realitzades per Man Ray de la Pedrera, el Parc Güell i també d’una obra d’Adolf Ruiz Casamitjana anomenada La Rotonda. Des d’aquell moment es va començar a veure al ja difunt Gaudí com un artista amb obres “d’un surrealisme integral”.

Així veiem com Gaudí a través d’algunes de les seves obres arquitectòniques va ser un dels inspiradors de molts altres artistes cap al surrealisme. Tot i que en aquesta corrent artística tingués més pes la representació plàstica o escultòrica, l’arquitectura va ser un pilar molt important així com la figura de Antoni Gaudí per al seu coneixement, els seus inicis i com a font d’inspiració i admiració dels artistes del surrealisme.

Antoni Gaudí

La Pedrea d'Antoni Gaudí (1906-1910)

Salvador Dalí, un dels màxims representants del surrealisme, va fer la seva aportació a l’arquitectura surrealista, tot i destacar més en l’escultura i la pintura. El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974 , va ser construït sobre les restes de l’antic teatre de Figueres i està considerat com l’objecte surrealista més gran del món. El Museu Dalí es caracteritza per tenir unes formes molt treballades, fins i tot es podria dir que manté una influència barroca en la façana del jardí del museu. Aquest, conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí, des de les seves primeres experiències artístiques fins a les obres dels últims anys de la seva vida. El museu va ser concebut i dissenyat per l’artista per tal d’oferir al visitant una veritable experiència per endinsar-se en un món captivador i únic (cal comentar que les sales dissenyades per l’artista només són de la 1 a la 18).

Museu-Teatre Dalí

També convé comentar la feina de Ferdinand Cheval, que va crear el Palau Ideal pedra a pedra que va ser construït durant més de trenta anys. Tot i que era carter de professió era un apassionat de l’art, aquesta passió la va descobrir amb l’arribada i del surrealisme. Ferdinand tenia inspiració, vivia aïllat i donava forma al seu món de somni amuntonant pedres. Utilitzava pedres de formes estranyes, fòssils i sorra, i va representar obres mestres de la humanitat com palaus orientals, castells medievals, entre d’altres. A les galeries i coves del seu palau figuraven representacions d’Adán i Eva, Arquímedes, i altres més, fetes per ell mateix, en les quals expressava el fonament de la realització de la seva pacient obra.

El Palau Ideal de Ferdinand Cheval

A l'apartat B d'aquest bloc anomenat "influències del surrealisme a..." dins de l'etiqueta d'arquitectura es troben més exemples d'arquitectura surrealista.