Aquesta tipografia, dissenyada per Richard Kegler durant els anys 1995-1998 està inspirada en la tipografia i poesia dadaista de l'època. A més, va ser inclosa al CD Futurismo: Soundtrack to a font, on la fundació P22 va presentar la seva primera "banda sonora a una font", com a homenatge als músics dadaistes:

Aquí veiem un exemple de poesia d'Hugo Ball, on es combinen diferents fonts:

Cartell per a un acte dadà, de Kurt Schwitters:

I Grün, de Raoul Haussmann (1918):

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada