El surrealisme

El surrealisme és un moviment artístic i literari nascut a França en el primer quart del segle XX al voltant de la personalitat del poeta André Bretón. El terme, batejat al 1917 pel crític d'art i poeta Guillaume Apollinaire, reapareix al Primer Manifest del surrealisme de Bretón de 1924. En ell, el descriu com un moviment políticament radical que aspirava a canviar la percepció del món. Es tracta, possiblement, del moviment artístic més influent del segle XX al qual devem imatges intrigants que han resistit al pas dels anys.Sent coneixedor de Freud, Bretón va pensar en la possibilitat que ofereix la psicoanàlisis com a mètode de creació artística, ja que el surrealisme escava en l’inconscient de la persona (llegir el manifest).

André Bretón

Per als surrealistes l’obra neix de l’automatisme pur, és a dir, qualsevol forma d’expressió en la que la ment no tingui cap tipus de control. Intentant plasmar a través de formes abstractes o figuratives simbòliques les imatges de la realitat més profundes de l’ésser humà, el subconscient i el món dels somnis.

Per arribar a això utilitzen recursos com: animació de lo inanimat, aïllament de fragments anatòmics, elements incongruents, metamorfosis, entre d’altres. El pensament ocult i prohibit serà una font d’inspiració, en l’erotisme es descobreixen realitats oníriques, i el sexe serà tractat de forma impúdica.

A més, els surrealistes es van interessar per l’art dels pobles primitius, l’art dels nens, i dels malalts mentals. Preferien els títols llargs, equívocs, misteriosos, el que significa que era més important l’assumpte que la pròpia realització.

En resum, les principals característiques del surrealisme són:

• La figuració de caràcter oníric, amb temàtica subjectiva basada en les tècniques de l'inconscient de Freud.
• La interpretació de la realitat des del somni, l'inconscient, la màgia i la irracionalitat
• La conjunció d'imatges dispars (reals o irreals), tant en el temps com a l'espai
• Els objectes i formes són desvinculats de la seva significació tradicional (principi de la “desorientació”) i l'observador queda desorientat.
• La creació d'imatges equívoques de manera que una mateixa cosa pot ser interpretada de varies maneres (principi de la “discordància”).
• Es dóna importància a allò paradoxal, a l'absurd, la caducitat, la destrucció i el misteri.
• A part d'allò oníric, representació de tota classe de simbologies, especialment eròtiques i sexuals.
• Toca varis estils: dadaista, clàssic, barroc, futurisme...
• Utilització espectacular de la perspectiva cònica, exagerant la sensació de profunditat tot creant grans espais i llunyanies.
• Creació de jocs perceptius i ilusionístics 
• Execució pictòrica minuciosa, amb gran cura del dibuix i la figura.

 Els principals precedents del surrealisme van ser:

• Hieronymus Bosch "el Bosco": va ser un dels pioners amb les obres "El jardí de les delícies" o "El carro del fenc”.

El Jardí de les delícies d'El Bosco (1503)

• Goya: estil romàntic però es considera un dels principals precursors de les vanguàrdies.

• Giorgio de Chirico: creador de la pintura metafísica.

Els artífexs del surrealisme van ser:

• Joan Miró (1893-1983): màxim representant del surrealisme. En la seva obra representa el seu interès pel subconscient i així ho manifestava ell: "Me es difícil hablar de mi pintura, pues ella ha nacido siempre en un estado de alucinación, provocado por un shock cualquiera, objetivo o subjetivo y del cual soy enteramente irresponsable”

Interior holandés de Joan Miró (1928)

• Ernst (1891-1979): pioner en utilitzar la tècnica del “frotagge” que consisteix a fregar una mina de plom per sobre un paper amb totes les seves arrugues i irregularitats.

• Tanguy (1900-1985): representava tots els somnis desvinculats a la realitat.

• Magritte (1898-1976): surrealista amb tendència simbolista. Realitzava absurdes combinacions de paisatges, ambients, escultures, etc.

• Masson (1896-1987): analitzava l’estructura de l’objecte per realitzar una imatge abstracta intentant reconèixer allò més important.

• Chagall (1887-1985): representava imatges extretes de la realitat, però amb un toc surrealista , és a dir, en un ambient somiador i irreal.

• Salvador Dalí (1904-1989): es caracteritzava per la provocació de les seves obres. Primerament el seu estil és dura i rabiosa amb formes allargades i d’expressió confusa. A la segona etapa, les seves obres són més barroques amb un sentit de la composició i l’espai més estructurats.

El Gran Masturbador de Salvador Dalí (1929)