L'etoile de Mer

El fotògraf, pintor i cineasta Man Ray va realitzar al 1928 la seva pel.lícula més coneguda L’etoile de mer (L’estrella de mar) a partir d’un poema de Robert Desno que el poeta va llegir en la seva presència en un sopar privat. El resultat és una història de caire oníric, dimensió que el realitzador subratlla amb filtres de gelatina utilitzats per burlar la censura de l’època, i components eròtics que transcorren a través de conceptes surrealistes, com el del amour fou.


El fantasma de la glorieta” ofereix aquí tant el poema inspirador de la pel.lícula com el guió original, que Man Ray no va seguir literalment. Entre d’altres coses, va desestimar les indicacions musicals del poeta.

Qu'elle est belle

Après tout

Si les fleurs étaient en verre

Belle, belle comme une fleur en verre

Belle comme une fleur de chair

Vous ne rêvez pas!

Belle comme une fleur de feu

Les murs de la Santé

Qu'elle « était » belle

Qu'elle « est » belle.