D’entrada, podem observar com als carrers de Barcelona quasi bé no hi trobem publicitat de guerrilla. La major part de la publicitat és convencional i es correspon amb aquelles expressions més tradicionals del mitjà exterior: banderoles, marquesines, columnes i recobriments de façanes en obres. També trobem la publicitat en transports públics, en els taxis de la ciutat, en vehicles privats o en altres mitjans de transport que circulen pels carrers de Barcelona. També els propis camions de la distribució podrien considerar-se publicitat exterior, ja que no deixen de ser un punt de contacte amb els vianants i un vehicle més d’expressió de la marca.
Un atre tipus de publicitat que troben a l’entorn urbà de Barcelona són els cartells, enganxines i altres tipus de papers que troben a fanals, pals i parets de la ciutat. Solen ser un tipus de comunicació més rudimentària ja que en la majoria de casos són anunciants locals: petites empreses o fins i tot persones individuals que ofereixen els seus serveis o donen a conèixer algun tipus d’esdeveniment.
En alguns casos, només són associacions o partits que transmeten idees socials o polítiques. De fet, és interessant, observar com part de l’espai públic de Barcelona es troba impregnat de comunicacions rehivindicatives i propagandístiques. Aquestes, tot i fer un ús inadequat de l’espai, són formes de publicitat com qualsevol altra. Aquest és el cas de l’associació política CAJEI.
Altres tipus de comunicacions que també són de baix cost i molt habituals al centre de Barcelona són els tríptics i fulletons que es reparteixen a peu de carrer i que ens anuncien establiments de la zona. També l’ús de balcons i finestres per tal de penjar pancartes i rètols que anuncien serveis o vendes/llgouers de pisos és un fet recurrent.
Tot i la poca innovació en els formats que hem observat, cal destacar l’acció que ha dut a terme durant aquestes festes l’Ajuntament de Barcelona. Aquest, amb la col·laboració de Gallina Blanca, ha decidit decorar 26 punts estratègics de la ciutat amb uns galets gegants. A Portal de l’àngel, per exemple, trobem un d’aquests galets gegants que de ben segur ha capturat l’atenció de molts visitants.
Tot analitzant el context en què ens trobàvem, ens hem adonat també que, a part dels formats propis de la publicitat exterior, un altre element que ha acabat convertint-se en vehicle d’expressió de la publicitat són els aparadors. Moltes botigues han convertit les entrades de les botigues i els espais a peu de carrer en autèntics mitjans on col·locar els ses missatges i on captar l’atenció dels vianants. Un exemple conegut és l’entrada de l’H&M de Portal de l’àngel, obra de l’estudi Mariscal:
Els aparadors s’utilitzen com a punts de interacció entre espai públic i privat. En alguns casos, trobem veritables composions publicitàries o en d’altres simplement un plafó ocupa l’espai de l’aparador. En el cas de l’aparador de Disseny Hub Barcelona (DHUB), s’ha aprofitat aquest espai de manera innovadora, utilitzant una pantalla gegant de leds que anuncia les exhibicions del centre amb recursos audiovisuals. Han fet del seu aparador un espai publicitari que actua de dia i de nit i que no deixa als vianants indiferents.
Un altre recurs utilitzat pels establiments i que podríem incloure dins la consideració de publicitat exterior són els cavallets dels menús que se situen a peu de carrer o altres elements com objectes tridimensionals, banderoles o l’aprofitamnet de mobiliari exterior a les terrasses dels restaurants. De fet, si observem amb deteniment aquests elements, ens n’adonem que molts d’ells són proporcionats per les marques que es poden adquirir en aquests establiments. D’aquesta manera, aquestes marques aconsegueixen estar presents i captar l’atenció dels seus consumidors en el precís instant de compra, en el punt de contacte entre la marca i el consumidor.
Relacionat amb el que acabem de comentar, també podem considerar que les bosses proporcionades pels establiments són un element més de la publicitat exterior. Especialment en un espai com és el centre de Barcelona, ple de botigues i vida comercial, les bosses acaben formant part del paisatge urbà i ens impacten constantment. Potser en la majoria de casos encara no s’ha explotat com a espai publicitari en sí (no hi ha un missatge) però sí que ens recorden la marca. Els propis consumidors es converteixen així en els mitjans de difusió de la marca, tot passejant-la per la ciutat.
Per últim, ens agradaria fer un incís sobre alguns inconvenients que suposa el mitjà exterior. En el cas que la publicitat exposada no estigui sota el control directe d’algun supervisor (com sí succeeix en els aparadors, per exemple), es pot veure afectada per factors com la inclemència meterològica o el vandalisme. Això pot ocasionar que les comunicacions no es trobin en un estat adequat i, per consegüent, pot arribar a afectar a la marca deteriorant-ne la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada